Dedicado a PERE BESSÓ | |
PERE BESSÓ TRADUCE A JACQUELINE GOLDBERG LÁGRIMAS DE POESÍA A Jacqueline Goldberg Nació en Maracaibo, Venezuela, en 1966. Es Doctora en Ciencias Sociales por
Como poeta, ha publicado, El orden de las ramas (Ediciones Torremozas, Madrid, 2003); Una sal donde estoy de pie (Universidad Cecilio Acosta, Maracaibo, 2003); La salud (La nave va, Caracas, 2002 - Premio Caupolicán Ovalles de Selecció de poemes del llibre Luba [Luba](1988)
XIII Alces el vell canelobre Repetint les pregàries de les nostres festes més temudes Afones al teu front l’amarg pudor d’haver sigut una estranya Setge de glòria Mur Cendra XIII
Alzas el viejo candelabro Repitiendo las plegarias de nuestras fiestas más temidas Hundes en tu frente el amargo pudor de haber sido una extraña Sitio de gloria Muro Ceniza XIV Un es queda transitant els mateixos llocs Som malsons futurs Retalls d’un oceà detés en la boca XIV Uno se queda transitando los mismos lugares Somos pesadillas futuras Retazos de un océano detenido en la boca XXIII Sóc oficiant dels seus incendis Dissabte saltamàrgens que no s’esglaia ni crida Viatge en ombra Recórrec els sostres dels seus malsons La meua paraula no aconsegueix detindre’s Vaig de cicatriu en cicatriu Buscant quelcom que ens dolga XXIII Soy oficiante de sus incendios Sábado merodeador que no se asusta ni grita Viajo en sombra Recorro los techos de sus pesadillas Mi palabra no logra detenerse Ando de cicatriz en cicatriz Buscando algo que nos duela __________________ Selecció de poemes del llibre Máscaras de familia [Màscares de familia](1992) IV volguí prometre’t terres menys desolades una casa sense bassals les meues crostes esberlen el teu futur t’engendraré prínceps i desert senyor de poderoses tristeses en tu restaran gemegant els segles el dubte IV quise prometerte tierras menos desoladas una casa sin charcos mis costras quiebran tu futuro te engendraré príncipe y desierto señor de poderosas tristezas en ti quedarán gimiendo los siglos la duda IX aquesta és la meua certesa la meua fuita el deliri que amanseix els cossos el punyal la teua sang empouada la inlassable hora de tornar a les màscares de família IX esta es mi certeza mi fuga el delirio que amansa los cuerpos el puñal tu sangre empozada la infatigable hora de volver a las máscaras de familia XII et duré al lloc dels meus fracassos res no hi veuràs no hi haurà res però entendràs XII te llevaré al lugar de mis fracasos allí no verás nada no habrá nada pero entenderás
Deja un comentario { Pagina anterior } { Pagina 35 de 92 } { Pagina siguiente } |
Sobre miMi perfil Archivos Amigos Album de fotos LinksYoussef RzougaLina Caffarello Revista Ala de Cuervo Norberto Pannone Poetas al Volante Artesanias Literarias Mis poetas contemporáneros Blog de Gustavo Tisocco Web de M. del Carmen Colombo Blog de M. del Carmen Colombo Web de Marta Zabaleta CategoriasBibliografíaBiografía POEMAS PROPIOS TRADUCCIONES A OTROS POETAS Entradas recientesLINA TIBI TIBI LINAUN POEMA DE PERE BESSÓ A LA VEZ HOMENAJE Y TRANSGRESIÓN DE QUIEN SE RECONOCERÁ PERE BESSÓ SE ADENTRA EN LA ARBOLEDA DE HUGO DIZ A LOS SESENTA Y CUATRO YA NO HABRÁ CAMPOS DE FRESAS PARA TI CLAUDIO LOMENZO COMO UN RELÁMPAGO FILOSO CONTRA LA NADA TRAGOS, CLAVOS Y CORCHOS EN LA SELVA DE LA ESCRITURA LA POESÍA EN PAÑO DE VELLUDO DE SUSANA SZWARC BERTHA CAROU Y LAS VENCIJAS DEL TIEMPO SUSANA CAOBA ENTRE EL CLAVEL Y LA CELLA EL SAXO AZUL DE EDNA POZZI AmigosemparAMPARO Mir garcilasoes |