Dedicado a PERE BESSÓ | |
UN POEMA DE PERE BESSÓ A LA VEZ HOMENAJE Y TRANSGRESIÓN DE QUIEN SE RECONOCERÁ
EL ALBA APARTE (DISSOCIACIÓN DE ÉTIENNE CROSNIER) Je vis, je meurs: je me brûle et me noie, Louise Labé La lámpara en tu cuerpo, El ojo, La maestría del ojo menudo a la manera de Francesc Collado i Soler, desde los huecos de la boca desdentada de la noche, y te quemas las manos que no aciertan el más oscuro centro, la duplicación de la espalda: cuanto menos voces más armas. Ninguna saeta, ninguna iconoclastia. No importa la puerta del ojo de manantial perdido, sino reinventar su salida y mantenerla al alcance de la flor, el florilegio de los labios hacia dentro, el misterio del puño cerrado, el catecumenado del capullo azul y la noche absoluta, el riachuelo que entonces se ilumina como el niño salvaje con la antorcha en el mercado de los pecados de invierno para saborear el gusto de la gotita de sangre para siempre, la vez de la luz, la vez de las heces, el racimo más íntimo la ruta húmeda de los sabios a despecho del plectro, el secreto perfume de la albahaca, la secreción, la última celda de la bresca, el enjambre, la rosa negra…
L’ALBA A BANDA (DISSOCIACIÓ D’ÉTIENNE CROSNIER) Je vis, je meurs: je me brûle et me noie, La llàntia al teu cos, l’ull, el mestratge de l’ull petit, a la manera d’en Francesc Collado i Soler, des dels buits de la boca esdentegada de la nit, i et cremes les mans que no encerten el més fosc centre, la duplicació de l’esquena: com menys veus, més armes. Cap sageta, cap iconoclàstia. No cal la porta de l’ullal perdut, sinó reinventar-ne l’eixida i mantindre-la a l’abast de la flor, el florilegi dels llavis cap endins, el misteri del puny tancat, el catecumenat del capoll blau i la nit absoluta, el rierolet que llavors s’il·lumina com l’infant salvatge amb la torxa al mercat dels pecats d’hivern per a assaborir el tast de la goteta de sang per a sempre, el torn de la llum, el torn de les fargues, el raïm més íntim la ruta humida dels savis a despit del plectre, el secret perfum de l’alfàbega, la secreció, la darrera cel·la de la bresca, l’eixam, la rosa negra…
Deja un comentario { Pagina anterior } { Pagina 2 de 92 } { Pagina siguiente } |
Sobre miMi perfil Archivos Amigos Album de fotos LinksYoussef RzougaLina Caffarello Revista Ala de Cuervo Norberto Pannone Poetas al Volante Artesanias Literarias Mis poetas contemporáneros Blog de Gustavo Tisocco Web de M. del Carmen Colombo Blog de M. del Carmen Colombo Web de Marta Zabaleta CategoriasBibliografíaBiografía POEMAS PROPIOS TRADUCCIONES A OTROS POETAS Entradas recientesLINA TIBI TIBI LINAUN POEMA DE PERE BESSÓ A LA VEZ HOMENAJE Y TRANSGRESIÓN DE QUIEN SE RECONOCERÁ PERE BESSÓ SE ADENTRA EN LA ARBOLEDA DE HUGO DIZ A LOS SESENTA Y CUATRO YA NO HABRÁ CAMPOS DE FRESAS PARA TI CLAUDIO LOMENZO COMO UN RELÁMPAGO FILOSO CONTRA LA NADA TRAGOS, CLAVOS Y CORCHOS EN LA SELVA DE LA ESCRITURA LA POESÍA EN PAÑO DE VELLUDO DE SUSANA SZWARC BERTHA CAROU Y LAS VENCIJAS DEL TIEMPO SUSANA CAOBA ENTRE EL CLAVEL Y LA CELLA EL SAXO AZUL DE EDNA POZZI AmigosemparAMPARO Mir garcilasoes |