Conectarse:            
Tu propio blog en 2 minutos en Bublegum   

Dedicado a PERE BESSÓ

UN POEMA DE PERE BESSÓ A LA VEZ HOMENAJE Y TRANSGRESIÓN DE QUIEN SE RECONOCERÁ

18:39, 6/11/2007 .. Publicado en POEMAS PROPIOS .. 0 comentarios .. Link

 

EL ALBA APARTE (DISSOCIACIÓN DE ÉTIENNE CROSNIER)

 

Je vis, je meurs: je me brûle et me noie,
J'ai chaud extrême en endurant froidure;
La vie m'est et trop molle et trop dure,
J'ai grands ennuis entremêlés de joie.

Louise Labé

 

La lámpara en tu cuerpo,

El ojo,

La maestría del ojo menudo

a la manera de Francesc Collado i Soler,

desde los huecos de la boca desdentada de la noche,

y te quemas las manos que no aciertan el más oscuro centro,

la duplicación de la espalda:

cuanto menos voces más armas.

Ninguna saeta,

ninguna iconoclastia.

No importa la puerta del ojo de manantial perdido,

sino reinventar su salida

y mantenerla al alcance de la flor,

el florilegio de los labios hacia dentro,

el misterio del puño cerrado,

el catecumenado del capullo azul

y la noche absoluta,

el riachuelo que entonces se ilumina

como el niño salvaje con la antorcha

en el mercado de los pecados de invierno

para saborear el gusto de la gotita de sangre para siempre,

la vez de la luz,

la vez de las heces,

el racimo más íntimo
en la estación de todas las ventanas abiertas a la llovizna,
de buena mañana el sendero para el juego del escondite

la ruta húmeda de los sabios a despecho del plectro,

el secreto perfume de la albahaca,

la secreción,

la última celda de la bresca,

el enjambre,

la rosa negra…
La lámpara en el oscuro cristal del ojo
parece zarandear el ánimo del alba
con la redonda inocencia de una verga virgen.

 

 

L’ALBA A BANDA (DISSOCIACIÓ D’ÉTIENNE CROSNIER)

 

Je vis, je meurs: je me brûle et me noie,
J'ai chaud extrême en endurant froidure;
La vie m'est et trop molle et trop dure,
J'ai grands ennuis entremêlés de joie.

Louise Labé

 

La llàntia al teu cos,

l’ull,

el mestratge de l’ull petit,

a la manera d’en Francesc Collado i Soler,

des dels buits de la boca esdentegada de la nit,

i et cremes les mans que no encerten el més fosc centre,

la duplicació de l’esquena:

com menys veus, més armes.

Cap sageta,

cap iconoclàstia.

No cal la porta de l’ullal perdut,

sinó reinventar-ne l’eixida

i mantindre-la a l’abast de la flor,

el florilegi dels llavis  cap endins,

el misteri del puny tancat,

el catecumenat del capoll blau

i la nit absoluta,

el rierolet que llavors s’il·lumina

com l’infant salvatge amb la torxa

al mercat dels pecats d’hivern

per a assaborir el tast de la goteta de sang per a sempre,

el torn de la llum,

el torn de les fargues,

el raïm més íntim
en l’estació de totes les finestres obertes al plugim,
de matinet el sender per al joc a amagar

la ruta humida dels savis a despit del plectre,

el secret perfum de l’alfàbega,

la secreció,

la darrera cel·la de la bresca,

l’eixam,

la rosa negra…
La llàntia al fosc cristall de l’ull
sembla sacsejar l’ànim de l’alba
amb la redona innocència d'una verga verge.

 


Deja un comentario

{ Pagina anterior } { Pagina 2 de 92 } { Pagina siguiente }

Sobre mi

Principal
Mi perfil
Archivos
Amigos
Album de fotos

Links

Youssef Rzouga
Lina Caffarello
Revista Ala de Cuervo
Norberto Pannone
Poetas al Volante
Artesanias Literarias
Mis poetas contemporáneros
Blog de Gustavo Tisocco
Web de M. del Carmen Colombo
Blog de M. del Carmen Colombo
Web de Marta Zabaleta

Categorias

Bibliografía
Biografía
POEMAS PROPIOS
TRADUCCIONES A OTROS POETAS

Entradas recientes

LINA TIBI TIBI LINA
UN POEMA DE PERE BESSÓ A LA VEZ HOMENAJE Y TRANSGRESIÓN DE QUIEN SE RECONOCERÁ
PERE BESSÓ SE ADENTRA EN LA ARBOLEDA DE HUGO DIZ
A LOS SESENTA Y CUATRO YA NO HABRÁ CAMPOS DE FRESAS PARA TI
CLAUDIO LOMENZO COMO UN RELÁMPAGO FILOSO CONTRA LA NADA
TRAGOS, CLAVOS Y CORCHOS EN LA SELVA DE LA ESCRITURA
LA POESÍA EN PAÑO DE VELLUDO DE SUSANA SZWARC
BERTHA CAROU Y LAS VENCIJAS DEL TIEMPO
SUSANA CAOBA ENTRE EL CLAVEL Y LA CELLA
EL SAXO AZUL DE EDNA POZZI

Amigos

empar
AMPARO
Mir
garcilasoes